INFÀNCIA I JOVENTUT

 

ADOLESCENTES. Lo que de verdad pensamos sobre ellos.

Aquesta pàgina web dintre del projecte “Power for Youth” vol combatre els prejudicis socials sobre els adolescents. La pàgina ens apropa multitud d’històries d’èxit i esforç d’adolescents d’arreu del mon en multitud de camps: les arts, les ciències, la tecnologia, els esports, la solidaritat.
adolescent
La iniciativa és una  col·laboració d’ING y UNICEF que a través del programa Chances for Children estan convençuts que garantir l’accés  a l’educació  és la única forma de progressar que tenen milions de joves de joves de tot el món.

 

Les necessitats infantils (I).

LES NECESSITATS DE L’INFANT

Les necessitats “són les condicions que requereix l’esser humà per desenvolupar-se, entenent que per un bon desenvolupament qualsevol persona infant i adolescent precisa d’unes condicions determinades (…) La principal aportació de les necessitats bàsiques infantils és que esdevenen la frontissa entre el benestar i la qualitat de vida i el maltractament infantil.”[1]

Les necessitats de l’ infant les determinen 2 variables:

  • EL DESENVOLUPAMENT MADURATIU INDIVIDUAL: Situació individual de l’infant en relació als estendards de maduració  desitjables en funció de l’etapa evolutiva. En el desenvolupament maduratiu i tenen a veure factors genètics, neurològics, discapacitats i malalties, capacitats cognitives, motrius
  • CARACTERÍSTIQUES DE L’ENTORN FAMILIAR I SOCIAL: En relació a com la família i l’entorn proper (xarxa de relacions, context cultural, comunitat de referència, barri,…) afavoreixen la cobertura de necessitats.

TIPOLOGIA DE LES NECESSITATS INFANTILS:

A.- NECESSITAT DE PROTECCIÓ.

Protecció del dany físic i psicològic o exposició a la violència. Supervisió de l’ infant i prevenció de possibles situacions de risc i d’accidents. Elements de seguretat a la llar, en el transport i acompanyament al carrer. Control de l’ús de noves tecnologies.

child-558798_640

Aspectes clau: Maltractament físic, psicològic, abús sexual, explotació infantil, supervisió de l’infant, conductes de risc, accidentalitat, dependències,…

B.- NECESSITAT D’ATENCIÓ:

LLAR EN CONDICIONS: L’ infant necessita una llar que li proporcioni un marc físic d’estabilitat, seguretat, relacions i serveis bàsics per desenvolupar-se en la seva vida quotidiana.

Aspectes clau: Consistència estructural; condicions de manteniment i salubritat (lluminositat, ventilació, impermeabilització, absència d’ humitat); calefacció; disponibilitat d’espai suficient (amuntegament); accés a subministres bàsics (aigua, electricitat i/o gas), disponibilitat de cambra d’higiene (bany amb aigua calenta, rentamans, plat de dutxa banyera); disponibilitat d’equip de cuina,  emmagatzematge i conservació dels aliments; habitació per l’ infant (individual / compartida) amb espai habilitat per desar roba, estris personals i possibilitat de personalitzar;  equipament de mobiliari i electrodomèstic bàsic; neteja i salubritat de la llar; sistemes de seguretat i protecció infantil, disponibilitat d’espai pel joc i per l’estudi.

ALIMENTACIÓ: L’alimentació ha de ser variada, suficient, equilibrada i individualitzada. Hi ha d’haver seguretat i higiene en la conservació i en l’elaboració d’aliments.

esmorzar

Aspectes clau: Accés a lactància (materna, llets d’inici i continuació durant el primer any de vida.); accés a menjador escolar per infants de famílies amb dificultats econòmiques i/o amb manca d’atenció, realització mínima de 4 àpats (distribució en esmorzar, dinar, berenar i sopar). Control d’aliments poc saludables o que incrementen el risc a l’obesitat (excés de lactis, pastisseria i brioxeria, dolços i llaminadures, begudes amb gas, menjars ràpids i preparats…) Fomentar el consum de fruita, verdura i peix. Creació d’hàbits alimentaris (rentar-se les mans, rentar-se les dents, comportament a taula, mastegar adequadament, relaxació en el àpats,…)

VESTUARI: El vestuari te una triple funció per l’infant: desenvolupar diferents funcions de la vida quotidiana (realitzar activitat esportiva, anar a dormir, celebrar festivitats,…) atorgar-li un confort en funció de la climatologia i personalitzar-lo

Aspectes clau: Assolir autonomia per triar la roba vestir-se i desvestir-se, Canvi i neteja del vestuari (especialment roba interior), varietat de la roba, disponibilitat de vestuari per diferents usos, adaptació del vestuari a la climatologia, calçat adequat, disponibilitat de vestuari escolar (xandall, bates,…), conservació del vestuari.

HIGIENE: Una higiene adequada és necessària per la prevenció de malalties, per una presentació adequada de l’infant i per la seva integració social.

Aspectes clau:  Interiorització i autonomia progressiva de l’infant en els hàbits d’higiene. Higiene personal (Rentar-se les mans abans de menjar i després d’anar al servei. Higiene dental, Bany, Canvi de roba. Pentinar-se i rentar-se la cara. Higiene de l’oïda. Netejar-se adequadament després de fer servir el bany. Higiene intima. Higiene nasal. Tallar-se el cabell. Tallar-se i netejar-se les ungles) Prevenció i atenció a la pediculosi. Higiene amb el contacte amb animals.

 ORGANITZACIÓ DE LA VIDA QUOTIDIANA: La vida de l’infant necessita un marc d’ordre perquè assoleixi la seguretat que necessita per desenvolupar-se i per distribuir les seves necessitats en un context temporal per mantenir el seu equilibri (menjar, dormir, estudiar, jugar,…). L’infant necessita les rutines per anticipar el que ha de passar i per simplificar i automatitzar processos de la vida quotidiana.

Aspectes claus: Horaris (descans, àpats, higiene, estudi, joc, activitats de lleure…) Diferenciació de dies escolars i dies festius / Curs escolar i vacances. Distribució de responsabilitats domèstiques (Fer-se el llit, parar i desparar taula, anar a comprar el pa,….) Participació en activitats d’oci familiar.

ATENCIÓ SANITÀRIA: L’atenció de la salut de l’infant per part dels seus pares és bàsica per assegurar el seu desenvolupament i guarir-lo davant de les malalties i possibles accidents. És important l’acció preventiva i l’atenció de la salut durant la gestació, al domicili i en l’assistència al centre sanitari de referència, especialistes i atenció d’urgències.

nurse-359321_1280

Aspectes claus: Coneixements parentals de prevenció de riscos i primers auxilies en cas d’accidents. Disponibilitat d’una farmaciola al domicili. Identificació de símptomes de malalties. Salud bucodental. Control de la visió i de l’oïda. Control de la gestació. Conductes de risc durant l’embaràs. Integració i atenció de la discapacitat. Acompanyament de l’ infant a serveis mèdics. Assistència a cites mèdiques (revisions del Programa del nen sa, visites d’especialistes, seguiment de vacunacions, atenció a la salut mental infantil, atenció a urgències) Capacitat pel seguiment de les indicacions dels facultatius i administració del pla de medicació,  prevenció i atenció de l’embaràs en l’adolescència i joventut, prevenció i atenció de malalties de transmissió sexual, prevenció i atenció del consum d’alcohol i drogues, prevenció i atenció dels trastorns alimentaris,…

[1] GENERALITAT DE CATALUNYA (2009): Pla Director de la Infància i l’adolescència. Pàg.: 9

 

Les necessitats infantils (II).

C.- NECESSITAT D’AFECTE I RECONEIXEMENT.

L’afecte és també una necessitat primària per les persones i més encara en l’ infant que està en procés de desenvolupament. L’afecte és la disposició a la comprensió i suport que fa una persona per una altra tant en el seu acompanyament com el la resolució de les seves necessitats.

afecte
afecte

L’afecte s’ha d’explicitar tant en verbalitzacions (mostres d’afecte) com en conductes (fer-lo efectiu i útil). L’infant no en te prou amb l’afecte sinó que necessita saber que és mereixedor d’aquest (reconeixement) i que el mateix es mantindrà incondicionalment en el futur. La presència d’afecte és la base perquè l’ infant pugui desenvolupar una autoestima adequada, sentir-se segur i confiat en les seves capacitats i relacionar-se satisfactòriament amb els altres.

Aspectes claus: Conductes de crida d’atenció de l’ infant, estabilitat emocional de l’ infant, Tracte observable per part dels pares (actituds, verbalitzacions, cura,…), vincle familiar (“apego”) i figures de referència.

D.- NECESSITAT D’ACOLLIMENT I PERTINENÇA

La pertinença es el vincle que totes les persones, com a éssers socials i gregàries necessiten establir amb un grup més ampli. La pertinença a un grup (família, colla d’amics, club, poble o barri, grup ètnic i/o cultural aporta un sentiment de seguretat a l’ infant (superar la por d’estar sol), un marc d’acceptació, un espai per la transmissió de valors  i de reforçament de la identitat un suport mutu entre els membres per protegir-se mútuament i afrontar dificultats. Quan parlem de grups em de distingir el grup de pertinença: unitat social a la que realment pertany l’individu, del grup de referència: unitat social amb la qual s’identifica un individu, que li serveix per definir la seva conducta i avaluar-la, en funció dels criteris de grup.

Aspectes clau: marginalitat, desadaptació social, socialització, pressió de grup, assertivitat, rol que exerceix l’ infant dins el grup , normes internes, cohesió, participació, tipus de fronteres, identificació amb el grup de pertinença.
E.- NECESSITAT DE RELACIÓ AMB ELS IGUALS.

El grup d’iguals, conjuntament amb la família, l’escola i l’entorn social (comunitat i mitjans de comunicació) són els principals agents socialitzadors  de l’ infant. Amb el grup d’iguals l’ infant manté relacions simètriques i espontànies que li faciliten aprendre dels altres nens/es i alhora també la possibilitat d’ensenyar als altres. La socialització entre iguals implica la interacció de processos afectius, cognitius i conductuals. En una primera etapa, 0 a 3 anys, l’ infant està centrat en sí mateix i no reconeix el concepte d’amistat. Dels 3 als 5 anys l’ infant identifica l’amic amb un company de joc. Posteriorment dels 6 als 11 anys els infants ja reconeixen el concepte amistat com una relació que és mante amb el temps, que implica donar i rebre, interessos compartits i afecte. Per l’adolescent, el grup d’amics és converteix en l’aspecte central de la seva vida i la seva atenció és una de les seves principals prioritats.

La relació amb la colla d’amics facilita progressivament l’emancipació de l’ infant / adolescent respecte la seva família, l’estabilitza emocionalment ja que li permet una comprensió i relativització dels seus problemes, li facilita la integració i li aporta una seguretat.

Aspectes clau: integració al grup d’iguals, sociabilitat, habilitats socials, resolució de conflictes, conducta prosocial, capacitat de fer amics, empatia, cooperació, adaptabilitat.

 iguals

F.- NECESSITAT DE MODELS ADULTS POSITIUS.

Una de les vies més importants que utilitzen els infants per aprendre és l’observació (Aprenentatge Vicari. Bandura. A). En resum l’aprenentatge per imitació afirma que l’ infant també aprèn conductes sense portar-les a terme observant les conductes d’un model i les seves conseqüències. L’ infant necessita tenir a disposició models adults d’actuació i d’imitació sans, i accessibles. Els primers models adults  en el que es basen els infants per construir la seva identitat són els dels seus pares i mares, després seran també molt importants els que els  puguin proporcionar altres familiars, professors i educadors. Cal que les actituds i conductes dels pares siguin congruents amb allò que expressen i tracten d’inculcar als seus fills. Els fills aprenen més del que fan que no pas del que diuen els pares. És necessari que siguin també consistents i actuïn i donin resposta a les demandes i conductes de l’ infant en funció d’uns criteris estables. Es molt important també que els models educatius de pares i educadors siguin complementaris.

family-796911_1280Aspectes claus: valors familiars i prejudicis, ús de la violència en el context familiar, verbalitzacions i tracte dels pares als fills, atribució de rols sexuals, clima i qualitat de les relacions, proximitat, disponibilitat i acompanyament dels pares,…

 

Les necessitats infantils (III).

G.- NECESSITAT DE CONTENCIÓ I LÍMITS.

Els infants necessiten afecte però el mateix s’ha d’equilibrar també amb els límits a les seves demandes i exigències i la contenció de les conductes inapropiades. Els infants necessiten figures d’autoritat, disciplina, guia i orientació de la conducta. És necessari que l’ infant tingui deures, responsabilitats i s’hagi d’ajustar a un sistema de normes.

límitsAspectes claus: Estils parentals, autoritarisme, permissivitat, presència supervisió,  normes familiars, exigència de responsabilitat, premis i càstigs, congruència i consistència, desadaptació social, delinqüència juvenil, grups disocials, ajust normatiu, agressivitat.

  H- NECESSITAT D’EDUCACIÓ I FORMACIÓ. 

Els infants tenen necessitat d’aprendre continguts culturals, de procediments i de valors que els ajudin a desenvolupar-se en clau de present en la seva vida quotidiana però també en clau de futur per esdevenir adults autònoms capaços de cobrir les seves necessitats, autorealitzar-se i integrar-se en la societat de manera activa. És especialment important que els infants que poden estar en situació de risc puguin assistir a les llars d’infants per rebre l’estimulació que necessiten. El dret a l’educació es concreta en l’obligatorietat de l’assistència escolar fins els 16 anys i el fet de proporcionar ajuts compensatoris als joves perquè puguin continuar la seva formació cultual i laboral en les etapes post obligatòries o en recursos d’educació no formal.

escriure

Aspectes claus: manca d’estimulació, absentisme, dificultats d’aprenentatge, inadaptació escolar, abandonament escolar, manca de llibres i de material escolar, manca de formació laboral, suport a l’estudi.

I.- NECESSITAT DE ORIENTACIÓ I PROMOCIÓ.

Els infants, però especialment els adolescents i els joves, necessiten orientació per definir progressivament el seu projecte de vida, analitzar la seva situació, comprendre les demandes i de l’entorn, identificar riscos, clarificar els seus dubtes i prendre decisions i abordar els seus problemes.

El transit de l’ infant a la vida adulta i la seva emancipació (treball, habitatge, autonomia familiar) és un procés complex i difícil en els temps actuals i els joves requereixen serveis i adults referents que acompanyin i facilitin aquest camí.

Aspectes claus: Tutories, suport a l’emancipació, orientació vocacional i laboral, prevenció de riscos.

 J.- NECESSITAT DE NOUS CONTEXTS I EXPERIÈNCIES.

          La influència de l’entorn i les oportunitats i estímuls que el mateix ofereix a l’ infant són factors determinants tant per les seves condicions de vida, com pels aprenentatges que pot realitzar. Les experiències d’aprenentatge en ambients capaços d’oferir estímuls positius possibiliten que l’ infant conegui altres valors, estils de vida, formes de relacionar-se, alternatives diferents per resoldre problemes, abordar els conflictes i  flexibilitat per adaptar-se a nous contextos i integrar-se socialment. És important generar serveis educatius compensatoris en barris amb concentració de famílies en situació de marginalitat. Quan l’ infant viu en un entorn familiar de privació i desemparament és fa necessària la separació del seu nucli i oferir un nou context que asseguri la cobertura dels seus drets i necessitats.

Aspectes claus: Coneixement de l’entorn social i del medi natural, interculturalitat, educació compensatòria, prevenció comunitària, dinamització comunitària, accés a serveis normalitzats, disponibilitat de joguines.

K.- NECESSITAT D’ACTIVITAT, JOC I OCI.

El joc no és tant sols una activitat lúdica per l’ infant; és també una manera d’aprendre, de socialitzar-se i de relacionar-se amb el seu món de significats. La Convenció de Drets dels Infants reconeix el joc com a dret fonamental en el desenvolupament dels infants i adolescents. El joc es produeix de manera instintiva en l’ infant i a traves del mateix, l’ infant observa i experimenta la vida i madura com a persona.

L’activitat, tant física com vital, regula i dona sentit a la vida dels infants. Les activitats d’oci, tant necessàries en l’espai familiar com a través de la participació en activitats extraescolars, esportives i de lleure infantil aporten una oportunitat lúdica d’aprendre, de gaudir de noves experiències i relacions i d’equilibrar l’exigència de responsabilitats domèstiques i escolars.

jugar aiguaAspectes claus: desocupació; sedentarisme; aïllament social; seguretat, , ús abusiu i dependència a les noves tecnologies; riscos associats a l’oci; accés a serveis i equipaments de lleure.

L.- NECESSITAT DE PARTICIPACIÓ

        La participació és un procés d’aprenentatge a través del quals els infants comparteixen amb els adults les decisions que els afecten tant en la seva vida familiar, escolar, en les entitats on desenvolupen activitats i en la comunitat en general. Tant en la Convenció de Drets dels infants com en la Llei de Drets i oportunitats de la infància es reconeix el dret dels infants a la participació.

Aspectes Claus: dificultats de relació familiar, manca d’escolta, participació en centres oberts.

 

 

CARLOTA ES FELIZ

“Carlota es feliz” És un llibre reversible sobre la vida de una nena de pares separats . Per una cara explica les històries que viu amb el seu pare i per l’altra les que viu amb la seva mare. A més, el llibre está ple d’activitats i jocs

Cancó Carlota es feliz

Video explicatiu

Accés al WEB: Carlota es feliz.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *