LES NECESSITATS INFANTILS (I)

LES NECESSITATS DE L’INFANT

Les necessitats “són les condicions que requereix l’esser humà per desenvolupar-se, entenent que per un bon desenvolupament qualsevol persona infant i adolescent precisa d’unes condicions determinades (…) La principal aportació de les necessitats bàsiques infantils és que esdevenen la frontissa entre el benestar i la qualitat de vida i el maltractament infantil.”[1]

Les necessitats de l’ infant les determinen 2 variables:

  • EL DESENVOLUPAMENT MADURATIU INDIVIDUAL: Situació individual de l’infant en relació als estendards de maduració  desitjables en funció de l’etapa evolutiva. En el desenvolupament maduratiu i tenen a veure factors genètics, neurològics, discapacitats i malalties, capacitats cognitives, motrius
  • CARACTERÍSTIQUES DE L’ENTORN FAMILIAR I SOCIAL: En relació a com la família i l’entorn proper (xarxa de relacions, context cultural, comunitat de referència, barri,…) afavoreixen la cobertura de necessitats.

TIPOLOGIA DE LES NECESSITATS INFANTILS:

A.- NECESSITAT DE PROTECCIÓ.

Protecció del dany físic i psicològic o exposició a la violència. Supervisió de l’ infant i prevenció de possibles situacions de risc i d’accidents. Elements de seguretat a la llar, en el transport i acompanyament al carrer. Control de l’ús de noves tecnologies.

child-558798_640

Aspectes clau: Maltractament físic, psicològic, abús sexual, explotació infantil, supervisió de l’infant, conductes de risc, accidentalitat, dependències,…

B.- NECESSITAT D’ATENCIÓ:

LLAR EN CONDICIONS: L’ infant necessita una llar que li proporcioni un marc físic d’estabilitat, seguretat, relacions i serveis bàsics per desenvolupar-se en la seva vida quotidiana.

Aspectes clau: Consistència estructural; condicions de manteniment i salubritat (lluminositat, ventilació, impermeabilització, absència d’ humitat); calefacció; disponibilitat d’espai suficient (amuntegament); accés a subministres bàsics (aigua, electricitat i/o gas), disponibilitat de cambra d’higiene (bany amb aigua calenta, rentamans, plat de dutxa banyera); disponibilitat d’equip de cuina,  emmagatzematge i conservació dels aliments; habitació per l’ infant (individual / compartida) amb espai habilitat per desar roba, estris personals i possibilitat de personalitzar;  equipament de mobiliari i electrodomèstic bàsic; neteja i salubritat de la llar; sistemes de seguretat i protecció infantil, disponibilitat d’espai pel joc i per l’estudi.

esmorzar

ALIMENTACIÓ: L’alimentació ha de ser variada, suficient, equilibrada i individualitzada. Hi ha d’haver seguretat i higiene en la conservació i en l’elaboració d’aliments.

Aspectes clau: Accés a lactància (materna, llets d’inici i continuació durant el primer any de vida.); accés a menjador escolar per infants de famílies amb dificultats econòmiques i/o amb manca d’atenció, realització mínima de 4 àpats (distribució en esmorzar, dinar, berenar i sopar). Control d’aliments poc saludables o que incrementen el risc a l’obesitat (excés de lactis, pastisseria i brioxeria, dolços i llaminadures, begudes amb gas, menjars ràpids i preparats…) Fomentar el consum de fruita, verdura i peix. Creació d’hàbits alimentaris (rentar-se les mans, rentar-se les dents, comportament a taula, mastegar adequadament, relaxació en el àpats,…)

VESTUARI: El vestuari te una triple funció per l’infant: desenvolupar diferents funcions de la vida quotidiana (realitzar activitat esportiva, anar a dormir, celebrar festivitats,…) atorgar-li un confort en funció de la climatologia i personalitzar-lo

Aspectes clau: Assolir autonomia per triar la roba vestir-se i desvestir-se, Canvi i neteja del vestuari (especialment roba interior), varietat de la roba, disponibilitat de vestuari per diferents usos, adaptació del vestuari a la climatologia, calçat adequat, disponibilitat de vestuari escolar (xandall, bates,…), conservació del vestuari.

HIGIENE: Una higiene adequada és necessària per la prevenció de malalties, per una presentació adequada de l’infant i per la seva integració social.

Aspectes clau:  Interiorització i autonomia progressiva de l’infant en els hàbits d’higiene. Higiene personal (Rentar-se les mans abans de menjar i després d’anar al servei. Higiene dental, Bany, Canvi de roba. Pentinar-se i rentar-se la cara. Higiene de l’oïda. Netejar-se adequadament després de fer servir el bany. Higiene intima. Higiene nasal. Tallar-se el cabell. Tallar-se i netejar-se les ungles) Prevenció i atenció a la pediculosi. Higiene amb el contacte amb animals.

 ORGANITZACIÓ DE LA VIDA QUOTIDIANA: La vida de l’infant necessita un marc d’ordre perquè assoleixi la seguretat que necessita per desenvolupar-se i per distribuir les seves necessitats en un context temporal per mantenir el seu equilibri (menjar, dormir, estudiar, jugar,…). L’infant necessita les rutines per anticipar el que ha de passar i per simplificar i automatitzar processos de la vida quotidiana.

Aspectes claus: Horaris (descans, àpats, higiene, estudi, joc, activitats de lleure…) Diferenciació de dies escolars i dies festius / Curs escolar i vacances. Distribució de responsabilitats domèstiques (Fer-se el llit, parar i desparar taula, anar a comprar el pa,….) Participació en activitats d’oci familiar.

ATENCIÓ SANITÀRIA: L’atenció de la salut de l’infant per part dels seus pares és bàsica per assegurar el seu desenvolupament i guarir-lo davant de les malalties i possibles accidents. És important l’acció preventiva i l’atenció de la salut durant la gestació, al domicili i en l’assistència al centre sanitari de referència, especialistes i atenció d’urgències.

nurse-359321_1280

Aspectes claus: Coneixements parentals de prevenció de riscos i primers auxilies en cas d’accidents. Disponibilitat d’una farmaciola al domicili. Identificació de símptomes de malalties. Salud bucodental. Control de la visió i de l’oïda. Control de la gestació. Conductes de risc durant l’embaràs. Integració i atenció de la discapacitat. Acompanyament de l’ infant a serveis mèdics. Assistència a cites mèdiques (revisions del Programa del nen sa, visites d’especialistes, seguiment de vacunacions, atenció a la salut mental infantil, atenció a urgències) Capacitat pel seguiment de les indicacions dels facultatius i administració del pla de medicació,  prevenció i atenció de l’embaràs en l’adolescència i joventut, prevenció i atenció de malalties de transmissió sexual, prevenció i atenció del consum d’alcohol i drogues, prevenció i atenció dels trastorns alimentaris,…

[1] GENERALITAT DE CATALUNYA (2009): Pla Director de la Infància i l’adolescència. Pàg.: 9

ENTRET(R)ES. CONTES A DOMICILI

Us agradaria gaudir d’una sessió de contes en família casa vostra? Voleu convidar al follet Poca-son per escoltar mil i una històries a la vostra habitació? Doncs això ja és possible gràcies a tres narradores tarragonines que formen el col·lectiu Entret(r)es: La Karme Gonzalez, la Rat Cebrián i la Imma Pujol. I no costa diners. Tant sols heu de pensar en un detall per agraïr la seva visita. Aqui us deixo l’enllaç al seu blog per a que podeu contactar amb elles.

Poca-son

GEOCACHING

Havia sentit parlar del Geocachig. Una activitat per buscar tresors, tant per la ciutat com per la natura. D’entrada em va sorprendre, qui es dedicaria a amagar tresors, apuntar les coordenades i fer-les públiques en una web per a que d’altres persones els anessin a trobar? Quan vaig veure la quantitat de cachés (que així es diuen els tresors) esperant per ser trobats pels voltants de casa meva em vaig quedar parat! Vaig mirar-me la web de referència: https://www.geocaching.com i em vaig registrar. Necessitava una aplicació Android per al mòbil. Va un dia d’aquests m’ho miraré més bé vaig pensar! És tota una cultura això! Sembla una activitat amb força potencial per als infants i els joves, especialment indicada per a fer-la en família. I, com em passa amb moltes altres coses me’n vaig oblidar. Fins que una tarda vaig fer una visita al grup dels TASTA (Tallers d’acció socioeducativa) de Vilallonga. Avui fariem Geocaching. La Laia i en Carles, els educadors els van explicar com funcionava la història. En aquell mateix moment la Laia es va baixar l’aplicació al mòbil i ens vam disposar a trobar els cachés més propers al Centre Cultural. Un era darrera l’esglèsia, l’atre sota un pont de les rodalies i l´últim no el vam saber trobar o no hi era!. Els adolescents estaven força motivats i em vaig adonar de les potencialitats d’aquesta petita aventura:

  • Vam sortir del local a l’aire lliure i vam interactuar amb l’entorn. Forces cachés s’organitzen en petites “gimcanes” en indrets naturals o urbans interessats els quals podem conèixer mentre juguem i passegem.
  • Aprenem a orientar-nos millor. Els coneptes latitud, altitud, la rosa dels vents! a triar un camí per arribar a un  punt…
  • Ens aguditza la capacitat d’observació.
  • Desenvolupa les nostres capacitats de deducció, ja que la ubicació del caché sol anar acompanyat de pistes. On l’hauria amagat si jo fós ell?
  • Ens fa fer responsables: Tant amb l’entorn – hem de deixar el caché tal com l’hem trobat al mateix lloc; si ens volem quedar el tresor hem de posar-ne un altre d’igual o superior valor; hem d’escriure al logbook per registrar la nostra troballa; hem de vigilar que ningú se n’adoni i pugui malmetre els tresors – Si creem cachés, els haurem de revisar i mantenir periòdicament.
  • Ens pot fer més proactius, ja que quan tinguem més experiència, podem anar més enllà de cercar tresors i també en podem deixar…

Us recomano que ho proveu, a l’esplai, al centre obert, amb els fills si en teniu o amb la parella en lloc de veure tanta “tele”! Tot el territori està poblat de tresors, a que espereu!

Teniu l’enllaç a Geocaching i us deixo dues aplicacions: “Geocaching” que te un cost de 9,99 € i “Geo“, que es gratuïta i va força bé (jo l’he provat per Tarragona).

LES COMPETÈNCIES PARENTALS

Rodrigo, Máiquez, Martín i Byrne (2008) defineixen les competències parentals com el conjunt de capacitats que permeten als pares afrontar de forma flexible i adaptativa la tasca vital de ser pares, d’acord amb les necessitats evolutives i educatives dels fills/es i amb els estàndards con­siderats com a acceptables per la societat, i aprofitant totes les oportunitats i recolzaments que els ofereixen els sistemes d’influència de la família per a desplegar aquestes capacitats. Té a veure amb l’existència de capacitats per a tenir cura, protegir, educar i socialitzar els fills.

Fent una anàlisi de diferents classificacions de competències parentals realitzades per diversos autors he elaborat la meva proposta que es resumit amb un verb:

family-796911_1280

1.- COBERTURA DE NECESSITATS BÀSIQUES (Cuidar): Alimentació, vestuari, higiene,  atenció a la salut, protecció i supervisió dels infants).

2.- VINCUL AFECTIU (Estimar): Respecte, Acceptació, reconeixement i afecte cap els infants,…

3.- ESTIMULACIÓ PER L’APRENENTATGE I SUPORT A L’AUTONOMIA (Ensenyar): organització d’activitats familiars, control de deures, transmissió d’hàbits i rutines,…

4.- REGULACIÓ I SUPERVISIÓ DE LA CONDUCTA DE L’INFANT (Corregir): normes i límits, autoritat, disciplina, exigència de responsabilitats a l’infant, congruència i consistència,…

5.- COMPETENCIA COMUNICATIVA (Dialogar): Empatia, escolta activa, assertivitat, negociació, llenguatge positiu…

pare platja

6.- RESPONSABILITAT PARENTAL: (Estar) Disponibilitat, percepció i satisfacció en el rol parental, model educatiu, transmissió de valors, cooperació i coherència entre els pares/referents educatius, motivació pel canvi i la millora

7.-AUTOCONTROL I ESTABILITAT (Controlar-se): Afrontament de l’estrès, adaptabilitat a les característiques individuals de l’infant, autoestima, seguretat i confiança en les pròpies capacitats, capacitat de resposta a situacions de conflicte,…

8.- CONNEXIÓ AMB LA XARXA SOCIAL (Saber
Aconseguir suport):
demanar i rebre suport de les xarxes familiars, socials i institucionals. Capacitat de participar i aportar. Relació amb els serveis educatius, de lleure, sanitaris i socials.

DEFINICIÓ DE L’EDUCADOR@ SOCIAL

L’educadora i l’educador social són els professionals de l’acció socioeducativa, que a través de processos sistematitzats d’ensenyament  i aprenentatge, tenen com a finalitat acompanyar des de la proximitat a persones, grups i comunitats en la seva vida quotidiana, per promoure el desenvolupament de les seves potencialitats, facilitar la construcció de la identitat, l’exercici dels seus drets de ciutadania,  la inclusió social  i la seva emancipació social efectiva. 

Justificació

  • L’educadora i l’educador social…

Cal incloure els dos gèneres.

– són els professionals…

Cal deixar clar que és un exercici professional. És quelcom més que un treballador, té un saber i un saber fer, una autonomia i  una ètica.

  • de l’acció socioeducativa…

Que incorpora un conjunt organitzat i intencional d’estratègies i activitats educatives que es desenvolupen sempre  en un medi social amb l’objecte de transformació i millora. Utilitzo la paraula acció versus intervenció ja que aquest últim concepte pressuposa un subjecte actiu que actua sobre un subjecte o realitat passiva.

  • que a través de processos sistematitzats d’ensenyament /aprenentatge…

El punt de partida de les professions educatives és el marc pedagògic. L’educador utilitza models i estratègies amb una fonamentació teòrica i un procediment que ordena i planifica els processos ensenyament aprenentatge entesos com interaccions comunicatives a través dels quals els individus, en relació, incorporen conceptes, procediments, habilitats, actituds i valors

  •  tenen com a finalitat acompanyar des de la proximitat a persones, grups i comunitats en la seva vida quotidiana

La relació de l’educador es d’acompanyament, ja que qui és l’actor del propi desenvolupament, és l’individu o el grup. L’acció de l’educador social es caracteritza específicament per la disponibilitat, la presència i la proximitat en la vida quotidiana que és el context global de la seva actuació (els altres professionals educatius intervenen en àmbits més específics)

Especifiquem persona, grup, comunitat per evocar una visió sistèmica i relacional del fet educatiu.

  •  per promoure el desenvolupament de les seves potencialitats, facilitar la construcció de la identitat, la inclusió social i  l’exercici dels seus drets de ciutadania,  i la seva emancipació social efectiva. 

Finalitats  bàsiques de l’educador social:

  •  acompanyar el  procés de perfeccionament de l’individu i en la millora de les seves capacitats tant personals com socials
  • acompanyar en el procés de personalització (construcció d’identitat)
  • promoure la inclusió social. La inclusió, com a terme te un sentit més ampli que adaptació o integració. Fa esment a  un procés que pretén que el subjecte pugui tenir accés a les oportunitats i recursos que el permetin participar de manera  igualitària en totes les dimensions i bens socials (econòmics, culturals, educatius, laborals, sanitaris, polítics, residencials…).
  • Promoure l’emancipació com empoderament i assoliment de l’autonomia de l’individu per satisfer les seves necessitats.

EDUCAR PER A VIURE

Tinc la més absoluta convicció que la finalitat de l’educació és l’autonomia. Autonomia significa governar-se a sí mateix, ser capaç de triar lliurement un projecte de vida i viure’l amb plenitut. És per això que aquest blog s’anomena “educar per a viure”. L’educació no és tant sols instrucció, transmissió de coneixements, l’educació és bàsicament comunicació, relació, vincle: un procés intencional de suport que té com a finalitat possibilitar que l’individu, el grup o la comunitat puguin millorar les seves capacitats per a viure i desenvolupar-se amb plenitut. Dotar de significat i sentit la seva realitat. Altes aspiracions les d’aquest model educatiu, però com va dir Thomas Fuller:“Tot és molt difícil abans de ser sezill”. Dins d’aquest blog vull compartir reflexions, eines, estratègies i recursos amb totes aquelles persones que esteu interesades en millorar la vostra acció educativa.

ACCÉS A TOTES LES ENTRADES