The Leap

Guió, disseny i direcció de Karel van Bellingen

Curt impressionant sobre un futur que tenim força proper. Una història d’immigració i explotació que deix una porta oberta a l’esperança.

Fotograma The Leap
Fotograma The Leap

Sinopsi:

És l’any 2.069. Una dècada després del seu descobriment, New Earth ,queda oberta a la humanitat. Fer el salt cap aquest nou món meravellós es converteix en el somni de milions de persones. Però com sempre molts desafortunats no disposen dels diners suficients per a permetre’s aquest viatge i arrisquen la vida intentant entrar il·legalment a bord de naus de càrrega. La IPMA (Administració Interplanetària d’Immigració) s’ocupa d’impedir el tràfec il·legal  de immigrants a escala còsmica.

Quinze anys després, Jacobs Reiss, un veterà i “cremat” policia de la IPMA, té una fatal trobada amb una prostituta víctima d’una xarxa de tracta de blanques. Una trobada que l’obliga a enfrontar-se i resoldre un capítol fosc del seu passat.

Versió Original.Sense subtítols.

No es apte per a menors. Hi ha  escenes de violència explícita.

Accés al curt a Vimeo

LES COMPETÈNCIES DE L’EDUCADOR@ SOCIAL

Podem estructurar les competències de l’Educador@ Social en tres grans blocs:

A) Una sèrie de coneixements específics i uns conceptes instrumentals que serveixin com a marc de referència a la seva intervenció. Un SABER que s’ubica en la Pedagogia tot i que s’ha de complementar amb aportacions provinents del camp de la Sociologia i la Psicologia. La Formació ha de ser flexible, amplia i plural. Els Continguts bàsics referencials de l’Educador poden resumir-se de la següent forma:

– Teoria Socioeducativa.

– Teoria Curricular.

– Disseny i Avaluació de Programes.

– Coneixement del Medi Socioeducatiu.

– Coneixement del Subjecte d’intervenció.

– Educació Cívica i Ètica.

educadora

B) Uns instruments tècnics – que no necessàriament s’emmarquen en la Pedagogia – que orientin la intervenció educativa. Un SABER FER que es pot recollir de la següent manera:

– Tècniques de planificació i gestió.

– Tècniques de treball socioeducatiu individualitzat.

– Tècniques d’orientació social comunitària,

– Tècniques de comunicació interpersonal i de grup.

– Tècniques d’investigació Social.

– Tècniques d’Avaluació i Supervisió Social.

C) Unes aptituds personals; un SABER SER i un SABER ESTAR que esdevé una dimensió essencial en l’Educador Social i que el pot definir corn un simple intermediari pel control social o bé com un agent de canvi. Dins d’aquestes característiques les més importants que podríem enumerar son:

La capacitat per crear situacions de contacte i de relació. La seva potencialitat educativa es basa en la qualitat i vitalitat de les experiències que pugui generar i de la  proximitat  que pugui establir amb la relació amb l’educand.

L’Empatia, que es defineix com la capacitat de relacionar-se funcionalment amb l’usuari i amb el medi, essent capaç? de situar-se sota el seu punt de vista. Aquesta capacitat empàtica es fonamenta amb la consideració i el respecte per l’educand. Bujalance (323,1988) ressalta a aquest respecte “ com a base de la relació/…/ vol dir acceptar a l’altre en la dificultat, comprendre’I i oferir-li els aspectes positius de la seva vida, de la seva historia, així com oferint-li els seus elements propis perquè descobreixi en ell la seva pròpia capacitat i actitud de respectar”

L’autenticitat que es basa en la sinceritat, en la transparència de les intencions i en el sentit ètic de les actuacions. El fet de treballar amb subjectes amb situació de dificultat requereix que sigui mereixedor de confiança, per possibilitar una relació igualitària ha de defugir del paternalisme o la prepotència presentant-se tal com es; amb els seus aspectes positius i amb las seves debilitats.

La Disponibilitat. Aquesta es materialitza gracies a la voluntat de servei, la sensibilitat i l’entrega. El temps de l’educador ha de ser un “temps laboral” obert a les persones i la comunitat per la qui treballa, aquest s’ha de prioritzar sobre ocupacions que signifiquin un allunyament d’aquesta realitat.

Un tarannà cooperatiu. L’educador ha de treballar amb grups pel que respecta als usuaris i en el sí d’un Equip pel que respecta als professionals. Aquesta capacitat per treballar en equip s’ha de complementar amb l’obertura i la flexibilitat.

reunio

La paciència. Sense la qual pot intentar precipitar resultats sense respectar la situació particular d’uns educands amb situacions problematitzades. L’educador ha de ser capaç de realitzar-se professionalment assumint les limitacions que li imposa la realitat en la que està immers.

L’exigència personal li serà necessària per no rutinitzar la seva tasca i ampliar l’horitzó d’aprenentatge.

La Polivalència. Ja que el seu exercici eminentment comunitari implica una multiplicitat de funciona i de rols. L’educador ha de ser capaç d’adaptar-se tant a les tasques, com al pas del temps, com en els diferents espais d’actuació.

La Creativitat, sense la que difícilment podrà trobar solucions als problemes que se li plantegin i en situacions en las que malauradament s’haurà de moure en una incipient manca de recursos.

La Racionalitat. La mateixa es necessària perquè pugui elaborar totes les experiències i orientar-les cap uns objectius. “L’experiència per l’experiència” no té sentit en l’educador que ha de ser capaç d’analitzar la seva praxis i transformar els moments de relació en la vida comunitària.

L’Estabilitat psicològica. L’Educador ha de ser capaç de conviure amb situacions problemàtiques, de contradicció i de conflicte sense que les mateixes alterin el seu equilibri personal.

CLASSCRAFT

Classcraft és un recurs on line que ofereix un interessant suport als mestres i educadors per a motivar als seus alumnes en l’aprenentatge. Mitjançant un joc de rol i un sistema de recompenses i conseqüències facilita la cooperació, la responsabilitat, el rendiment acadèmic i l’empatia. Està pensat pel context d’aula amb alumnes de secundària però crec que perfectament es pot aplicar també a entorns d’educació no formal. Cal estar familiaritzat amb la mecànica dels jocs de rols però la informació que es proporciona al web és suficient per poder aplicar-lo amb un temps raonable d’aprenentatge.Per cert: Es gratuït!

Accés a Classcraft

EL BOSQUE ENCANTADO

Una proposta atraient pels que no es vulguin gastar dinerets és la que ens fa la “Asociación Española contra el Càncer” el joc on line “El Bosque Encantado”:  http://www.elbosqueencantado.aecc.es que permet jugar a 5 infants alhora i també jugar amb grup (es necessita un dinamitzador del joc). Aquesta última possibilitat el fa especialment recomanable per jugar-hi en centres oberts, ludoteques o altres projectes d’educació en el lleure. El joc incorpora activitats de prevenció de la salut (tabac, alcohol i drogues).

Captura de la
Captura de la “careta”inicial del joc

En el “Bosque encantado” ens movem en un tauler de joc on hi han habitants màgics, castells abandonats, elfs, fades. Les diferents activitats permeten que l’infant relacioni les seves emocions amb les situacions que les provoquen, expressi les seves necessitats i estats emocionals i que sigui capaç d’acceptar i controlar tant les més positives com les negatives. Jo hi he estat jugant una estoneta i en un no res m’he tornat més empàtic! Per això us faig arribar la referència!

LES NECESSITATS INFANTILS (I)

LES NECESSITATS DE L’INFANT

Les necessitats “són les condicions que requereix l’esser humà per desenvolupar-se, entenent que per un bon desenvolupament qualsevol persona infant i adolescent precisa d’unes condicions determinades (…) La principal aportació de les necessitats bàsiques infantils és que esdevenen la frontissa entre el benestar i la qualitat de vida i el maltractament infantil.”[1]

Les necessitats de l’ infant les determinen 2 variables:

  • EL DESENVOLUPAMENT MADURATIU INDIVIDUAL: Situació individual de l’infant en relació als estendards de maduració  desitjables en funció de l’etapa evolutiva. En el desenvolupament maduratiu i tenen a veure factors genètics, neurològics, discapacitats i malalties, capacitats cognitives, motrius
  • CARACTERÍSTIQUES DE L’ENTORN FAMILIAR I SOCIAL: En relació a com la família i l’entorn proper (xarxa de relacions, context cultural, comunitat de referència, barri,…) afavoreixen la cobertura de necessitats.

TIPOLOGIA DE LES NECESSITATS INFANTILS:

A.- NECESSITAT DE PROTECCIÓ.

Protecció del dany físic i psicològic o exposició a la violència. Supervisió de l’ infant i prevenció de possibles situacions de risc i d’accidents. Elements de seguretat a la llar, en el transport i acompanyament al carrer. Control de l’ús de noves tecnologies.

child-558798_640

Aspectes clau: Maltractament físic, psicològic, abús sexual, explotació infantil, supervisió de l’infant, conductes de risc, accidentalitat, dependències,…

B.- NECESSITAT D’ATENCIÓ:

LLAR EN CONDICIONS: L’ infant necessita una llar que li proporcioni un marc físic d’estabilitat, seguretat, relacions i serveis bàsics per desenvolupar-se en la seva vida quotidiana.

Aspectes clau: Consistència estructural; condicions de manteniment i salubritat (lluminositat, ventilació, impermeabilització, absència d’ humitat); calefacció; disponibilitat d’espai suficient (amuntegament); accés a subministres bàsics (aigua, electricitat i/o gas), disponibilitat de cambra d’higiene (bany amb aigua calenta, rentamans, plat de dutxa banyera); disponibilitat d’equip de cuina,  emmagatzematge i conservació dels aliments; habitació per l’ infant (individual / compartida) amb espai habilitat per desar roba, estris personals i possibilitat de personalitzar;  equipament de mobiliari i electrodomèstic bàsic; neteja i salubritat de la llar; sistemes de seguretat i protecció infantil, disponibilitat d’espai pel joc i per l’estudi.

esmorzar

ALIMENTACIÓ: L’alimentació ha de ser variada, suficient, equilibrada i individualitzada. Hi ha d’haver seguretat i higiene en la conservació i en l’elaboració d’aliments.

Aspectes clau: Accés a lactància (materna, llets d’inici i continuació durant el primer any de vida.); accés a menjador escolar per infants de famílies amb dificultats econòmiques i/o amb manca d’atenció, realització mínima de 4 àpats (distribució en esmorzar, dinar, berenar i sopar). Control d’aliments poc saludables o que incrementen el risc a l’obesitat (excés de lactis, pastisseria i brioxeria, dolços i llaminadures, begudes amb gas, menjars ràpids i preparats…) Fomentar el consum de fruita, verdura i peix. Creació d’hàbits alimentaris (rentar-se les mans, rentar-se les dents, comportament a taula, mastegar adequadament, relaxació en el àpats,…)

VESTUARI: El vestuari te una triple funció per l’infant: desenvolupar diferents funcions de la vida quotidiana (realitzar activitat esportiva, anar a dormir, celebrar festivitats,…) atorgar-li un confort en funció de la climatologia i personalitzar-lo

Aspectes clau: Assolir autonomia per triar la roba vestir-se i desvestir-se, Canvi i neteja del vestuari (especialment roba interior), varietat de la roba, disponibilitat de vestuari per diferents usos, adaptació del vestuari a la climatologia, calçat adequat, disponibilitat de vestuari escolar (xandall, bates,…), conservació del vestuari.

HIGIENE: Una higiene adequada és necessària per la prevenció de malalties, per una presentació adequada de l’infant i per la seva integració social.

Aspectes clau:  Interiorització i autonomia progressiva de l’infant en els hàbits d’higiene. Higiene personal (Rentar-se les mans abans de menjar i després d’anar al servei. Higiene dental, Bany, Canvi de roba. Pentinar-se i rentar-se la cara. Higiene de l’oïda. Netejar-se adequadament després de fer servir el bany. Higiene intima. Higiene nasal. Tallar-se el cabell. Tallar-se i netejar-se les ungles) Prevenció i atenció a la pediculosi. Higiene amb el contacte amb animals.

 ORGANITZACIÓ DE LA VIDA QUOTIDIANA: La vida de l’infant necessita un marc d’ordre perquè assoleixi la seguretat que necessita per desenvolupar-se i per distribuir les seves necessitats en un context temporal per mantenir el seu equilibri (menjar, dormir, estudiar, jugar,…). L’infant necessita les rutines per anticipar el que ha de passar i per simplificar i automatitzar processos de la vida quotidiana.

Aspectes claus: Horaris (descans, àpats, higiene, estudi, joc, activitats de lleure…) Diferenciació de dies escolars i dies festius / Curs escolar i vacances. Distribució de responsabilitats domèstiques (Fer-se el llit, parar i desparar taula, anar a comprar el pa,….) Participació en activitats d’oci familiar.

ATENCIÓ SANITÀRIA: L’atenció de la salut de l’infant per part dels seus pares és bàsica per assegurar el seu desenvolupament i guarir-lo davant de les malalties i possibles accidents. És important l’acció preventiva i l’atenció de la salut durant la gestació, al domicili i en l’assistència al centre sanitari de referència, especialistes i atenció d’urgències.

nurse-359321_1280

Aspectes claus: Coneixements parentals de prevenció de riscos i primers auxilies en cas d’accidents. Disponibilitat d’una farmaciola al domicili. Identificació de símptomes de malalties. Salud bucodental. Control de la visió i de l’oïda. Control de la gestació. Conductes de risc durant l’embaràs. Integració i atenció de la discapacitat. Acompanyament de l’ infant a serveis mèdics. Assistència a cites mèdiques (revisions del Programa del nen sa, visites d’especialistes, seguiment de vacunacions, atenció a la salut mental infantil, atenció a urgències) Capacitat pel seguiment de les indicacions dels facultatius i administració del pla de medicació,  prevenció i atenció de l’embaràs en l’adolescència i joventut, prevenció i atenció de malalties de transmissió sexual, prevenció i atenció del consum d’alcohol i drogues, prevenció i atenció dels trastorns alimentaris,…

[1] GENERALITAT DE CATALUNYA (2009): Pla Director de la Infància i l’adolescència. Pàg.: 9

ENTRET(R)ES. CONTES A DOMICILI

Us agradaria gaudir d’una sessió de contes en família casa vostra? Voleu convidar al follet Poca-son per escoltar mil i una històries a la vostra habitació? Doncs això ja és possible gràcies a tres narradores tarragonines que formen el col·lectiu Entret(r)es: La Karme Gonzalez, la Rat Cebrián i la Imma Pujol. I no costa diners. Tant sols heu de pensar en un detall per agraïr la seva visita. Aqui us deixo l’enllaç al seu blog per a que podeu contactar amb elles.

Poca-son

GEOCACHING

Havia sentit parlar del Geocachig. Una activitat per buscar tresors, tant per la ciutat com per la natura. D’entrada em va sorprendre, qui es dedicaria a amagar tresors, apuntar les coordenades i fer-les públiques en una web per a que d’altres persones els anessin a trobar? Quan vaig veure la quantitat de cachés (que així es diuen els tresors) esperant per ser trobats pels voltants de casa meva em vaig quedar parat! Vaig mirar-me la web de referència: https://www.geocaching.com i em vaig registrar. Necessitava una aplicació Android per al mòbil. Va un dia d’aquests m’ho miraré més bé vaig pensar! És tota una cultura això! Sembla una activitat amb força potencial per als infants i els joves, especialment indicada per a fer-la en família. I, com em passa amb moltes altres coses me’n vaig oblidar. Fins que una tarda vaig fer una visita al grup dels TASTA (Tallers d’acció socioeducativa) de Vilallonga. Avui fariem Geocaching. La Laia i en Carles, els educadors els van explicar com funcionava la història. En aquell mateix moment la Laia es va baixar l’aplicació al mòbil i ens vam disposar a trobar els cachés més propers al Centre Cultural. Un era darrera l’esglèsia, l’atre sota un pont de les rodalies i l´últim no el vam saber trobar o no hi era!. Els adolescents estaven força motivats i em vaig adonar de les potencialitats d’aquesta petita aventura:

  • Vam sortir del local a l’aire lliure i vam interactuar amb l’entorn. Forces cachés s’organitzen en petites “gimcanes” en indrets naturals o urbans interessats els quals podem conèixer mentre juguem i passegem.
  • Aprenem a orientar-nos millor. Els coneptes latitud, altitud, la rosa dels vents! a triar un camí per arribar a un  punt…
  • Ens aguditza la capacitat d’observació.
  • Desenvolupa les nostres capacitats de deducció, ja que la ubicació del caché sol anar acompanyat de pistes. On l’hauria amagat si jo fós ell?
  • Ens fa fer responsables: Tant amb l’entorn – hem de deixar el caché tal com l’hem trobat al mateix lloc; si ens volem quedar el tresor hem de posar-ne un altre d’igual o superior valor; hem d’escriure al logbook per registrar la nostra troballa; hem de vigilar que ningú se n’adoni i pugui malmetre els tresors – Si creem cachés, els haurem de revisar i mantenir periòdicament.
  • Ens pot fer més proactius, ja que quan tinguem més experiència, podem anar més enllà de cercar tresors i també en podem deixar…

Us recomano que ho proveu, a l’esplai, al centre obert, amb els fills si en teniu o amb la parella en lloc de veure tanta “tele”! Tot el territori està poblat de tresors, a que espereu!

Teniu l’enllaç a Geocaching i us deixo dues aplicacions: “Geocaching” que te un cost de 9,99 € i “Geo“, que es gratuïta i va força bé (jo l’he provat per Tarragona).